L'aparició, fa un parell de lustres, a molt estirar, de les novel·les nòrdiques policíaques, van fomentar l'aparició, al seu torn, de nombrosos directors capaços de posar-les en l'orbita cinematogràfica.
Sense cap dubte, un dels millors és Morten Tyldum, al meu parer molt millor que Daniel Alfredson o Niels Arden Oplev, coneguts per rodar la famosa trilogia Millennium d’Stieg Larsson.
Sorprèn la capacitat narrativa d'aquest director que ja va sorprendre amb el seu anterior film, Varg Veum, un altre thriller que té coses interessants.
Tyldum construeix el seu particular torre de naips a cop d'estabilitat, marcant un ritme constant, insuflant un tempo perfecte per al gènere i, el que a mi més em sorprèn, sense deixar que aquest tempo decaigui en cap moment de les seves més de 100 minuts de metratge.
El guió és magistral, ho és perquè aconsegueix mantenir el suspens a l'espectador i, sobretot, perquè ho fa partícip de la trama. És ben cert que el guió en qüestió frega la perfecció en els primers minuts, després potser minva de forma, suposo, inevitable per culpa precisament d'allò que la fa tan interessant, i és la manca de pausa, gràcies al colossal ritme del qual la pel · lícula fa gala.
És molt interessant la utilització del que és material per crear necessitats i, així, obtenir allò que, d'una altra manera resultaria impossible d'aconseguir.
Els personatges estan molt ben dibuixats, alguns d'ells banyats sense pudor en les turbulentes aigües de la niciesa, aconsegueixen que un es pregunti que mode es mou el món, en mans de qui està el poder i, malauradament, un tendeix a creure que tot està en venda i que la moralitat ha deixat el seu lloc a l'ambició sense límits.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada