L'any 1955, Luis Buñuel tornaria a realitzar una obra personalíssima, una cinta amb un fons molt similar a El. Si aquesta era un tractat sobre la bogeria, aquesta és un tractat psicològic, és una visió entomològica, tal com deia el mateix Buñuel, sobre les persones.
I és que Buñuel gaudia observant als éssers humans com si fossin insectes (El) o realitzant paràboles amb ells (Ensayo de un crimen). Però, no hem d'obvidar que aquesta cinta amb la qual tractem, és més lleugera que EL.
La misogínia roman, està establerta en totes les cintes del director Aragonès, l'escena de la cremà del maniquí, és la síntesi de la voluntat real d'Archivaldo.
Això no obstant, la cinta té cert caire còmic, tot allò que pretén fer el protagonista se li mostra impossible i, arribant a extrems purament surrealistes, pretén que l'acusin de certes coses que el no realitzo.
La cinta té escenes brutals, fetitxistes, com l'elecció de la navalla per intentar assassinar la monja.
L'obsessió per la virginitat també es troba present a la cinta, de fet, en saber que la seva futura dona no és verge, augmenten a les ganes de assesinar-la.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada