The out-of-Towners (1970)

Sempre m'he considerat un gran seguidor de Jack Lemmon, però, trobar-me amb aquesta pel·lícula va ser una gran sorpresa.

Arthur Hiller, va ser un director amb molta experiència en la televisió, coetani de Bogdanovich i Penn. Sorgit d'un grapat enorme de grans directors televisius que van decidir fer el salt a la gran pantalla, amb desigual èxit.

És cert que aquesta experiència televisiva del director es pot observar en alguns plànols i seqüències, són completament inconfusibles, i si bé la direcció és correcta, el que realment aconsegueix alçar la pel·lícula a nivells elevats no és altra cosa que la interpretació de Lemmon. Posteriorment parlarem sobre ella, però, m'agradaria centrar-me en el guionista de la cinta.

admiro irremeiablement a Neil Simon, em sembla un dramaturg excel · lent, imprimeix a totes seqüències un ritme meravellós, aconsegueix portar de la mà a l'espectador, el guia fins a un desenllaç que, encara que pot semblar obvi, és sorprenent.

Ja en L'estranya parella va aconseguir traslladar el teatre a la pantalla de cinema de forma magistral i si bé, en aquesta The out-of-towners no arriba a les cotes de genialitat com en l'anteriorment esmentada (el repartiment i la direcció eren molt superiors a la cinta de Saks), sí que és una cinta coratjosa, rítmica i divertidíssima.

D'altra banda, Lemmon sempre m'ha semblat un actor extraordinari, té un ventall d'interpretacions enorme, que van des del melodrama fins a la comèdia més hilarant.

                                     

The out-of-towers és una de les poques pel·lícules que critiques en món urbanita en general i la ciutat de Nova York en particular, mostra tot el negatiu de la ciutat, però ho fa de forma divertida.

Desgraciadament, no tot en la cinta són llums, hi ha ombres i una d'elles la co-protagonista Sandy Denise, aquesta sosa, insípida. És la típica actriu de repartiment de sèrie televisiva que no aporta res a la cinta.

És una cinta divertida, molt recomanable.