Alacrán enamorado (2013)

                                                       


La boxa ha estat un dels esports més representat en el món del cinema. Desde la còmica Robinet Boxeur de Luidi Magi (1913) fins aquesta Alacran enamorado, passant per la crepuscular Body & Soul del poc prolific cineasta Robert Rossen o el drama social The Boxer de Jim Sherindam, entre d'altres.

Zanzou, no obstant això, intenta crear una miscel·lacina cinèfila, ha pretès conjugar el món de l'esport amb la xacra del racisme, un altre tema extensament tractat en el món del cel·luloide, el resultat és més aviat desigual.

El principal problema que té la pel·licula es que un, desde que comença, sap com acabarà, hom pot olorar l'argument sense cap problema, l'espectador sap quins camins seguirà el director per explicar la història, és massa obvia i previsible, i, per descomptat, té masses reminiscències a American history X. pel que fa al nazisme i a Million dollar baby pel que respecta al contingut dramàtic.

Tot i això, és una cinta valenta, intenta endinsar-se en els fantasmes interiors dels personatges, no hi ha una extrema recreació de la violència, aquesta forma part de la pel·licula, no inocula el seu verí i es perpetua al llarg del metratge, hi ha un intent d'explicar que es això de la boxa, un esport qu, tal com el va definir J.L.Garci: "És l'unic esport on no es diu que es juga", això és així perquè és més que un esport, és una forma de vida, és una mostra de respecte envers l'adversari molt més gran que la majoria d'esports corrents.

                                            

L'elecció del repartiment esta molt ben considerada, a parer meu. Tots els actors treballen a un alt nivell, desde Àlex Gonzàlez (que per cert ja va rodar una cinta sobre la boxa, Doble asalto, de Gabriel Cebrian), fins Javier Bardem, que realitza una interpretació austera però clau en la cinta. Cal remarcar, però, que Miguel Àngel silvestre és el paradigma de neo-nazi per excel·lencia, simplement la seva actitud, el seu posat imposen respecte.

Per acabar, Zanzou ha fet una bona feina passant a la gran pantalla la novel·la de Carlos Bardem, sense complicacions, explicant una història i aconseguint que l'espectador s'ho passi bé.