La utilització de la velocitat sempre ha estat un tema molt recurrent en la història del cinema. Des de les pel·lícules mudes de Keaton fins a la sisena cinta de la saga Furious, els cotxes, la velocitat, l'adrenalina que això suposa, han estat un referent per a moltes pel·lícules.
Combustion, m'ha agradat. Em sembla un producte àgil, senzill de vendre, sense ínfules de pretensió, és un film que és el que se suposa que ha de ser, sense espavents ni parafernàlies. Fins i tot els vehicles que s´hi mostren són fàcilment adquiribles (per a qui tingui un compte corrent de varis zeros, almenys), però a diferència d'altres pel·lícules semblants, hi ha una impremta de realisme que fa que un s'hi senti, en certs moments, identificat.
Carpasolo dirigeix correctament una sèrie d'actors que, al meu entendre, tenen un futur brillant dins la cinematografia espanyola. Per una banda, tenim a Álex González, que va ser tota una revelació a Alacran enamorado, un actor sobri però amb unes interessants dots interpretatives. El segueix Roberto Ammann, que va sorprendre per la foscor del personatge que va interpretar a la magnifica pel·lícula de Hernan A. Godfrid, Tesis sobre un asesinato. Qui tanca el triumvirat és l'actriu es Adriana Ugarte, una noia que desprèn sensualitat i a la qual el paper li va con anell al dit, ella és la clau de la cinta, els girs més interessants són amb ella com a protagonista i aconsegueix que no hi hagin altibaixos gràcies a la seva interpretació.
Rodar una pel·licula com Combustion no ha de ser senzill, primer perquè el més fàcil és que et comparin amb el cinema americà, amb la qual cosa ja surts perdent, donat que les financiacions són absolutament incomparables, i segon, perquè, desgraciadament, en aquests país si algú vol fer quelcom de diferent, se l'ataca de forma indiscriminada
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada