30 days of night (2007)

Vaig conèixer David Slade amb la seva segona obra, una cinta aparentment innòcua però que a mida que avança el metratge es converteix en una cinta punyent. Amb aquest vímets vaig decidir veure aquesta 30 days of night, esperant que el que em pogués trobar fos, com a mínim el mateix.

No va ser  així, el visionat de la pel·lícula em va resultar colpidor. Em va atraure aquella aparença inicial tant semblant a la cinta de Nyby, l’atmosfera de Carpenter en The thing, però sobretot, el que va copsar incessantment la meva atenció va ser la incredulitat al observar que hi han pobles que poden estar un mes sense la llum del sol, vivint permanentment en les tenebres.

Tot això ja deixa bocabadat a l’espectador de per si, la fotografia, glaciar, ajuda a aquest a introduir-se en la historia des de l’inici, el col·loca com a un veí més… i acaba patint com un veí més.

No hi ha dubte que resultat recurrent el vampirisme, però en la situació en la que estem presentats hi va més be que mai. El vampir es un esser que viu de nits, hi ha una localització que sempre es de nit: el binomi era evident.

Per altra banda, cal recalcar l’horror amb el que estan “dissenyats” els vampirs, son realment terribles i, fins a cert punt, (gracies a la fotografia esmentada anteriorment), ratllen el realisme, ja que la manca de certs filtres cinematogràfics ajuden a que sobrevinguin els trets més grotescs de les criatures.

L’argument es molt obvi: el caçador i la presa, però Slade utilitza la climatologia com un cavall de troia i la complementa perfectament amb els actors. La cinta esta plena de brutalitat, però es que el paratge i els enemics també ho son. El director no prenent ser condescendent en cap moment (en alguns no ho acaba de aconseguir).

El final de la pel·lícula és sorprenent i, en certa manera, lògic. Tot i això, s’ha d’agrair l’atreviment no nomes de Slade en dirigir-ho si no també de Harnett en acceptar acabar així una cinta on hi ha un heroi gracies al qual gran part de la població es pot salvar. Acaba de convertir-se en un màrtir.

Interessantíssima cinta que, per desgracia va patir una seqüela que tant de bo no s’hagués arribat a rodar mai.