Godzilla (2014)

La nova pel·lícula sobre l'enorme llangardaix radioactiva decep. Es tracta d'una obra plana, que té com a elements més destacats dels aspectes tècnics.

Resulta indubtable pensar que l'objectiu primordial tant del director com (sobretot) del productor era arribar al major nombre d'espectadors possible, i, a es pertinent, arribar als espectadors més joves, principals consumidors de pel·lícules com la que ens ocupa.

El que a un li ve a la ment, en començar a visionar una pel·lícula com Godzilla és la necessitat de la realització d'un altre remake. Aquesta necessitat obeeix, opino, a l'apressant falta d'ingressos que tenen les productores per culpa de la propagació d'internet, fet que suposa una pèrdua immensa de beneficis per a les productores. Intel·ligentment decideixen crear pel·lícules espectaculars perquè, l'espectador, pugui gaudir-les al cent per cent únicament en una sala de cinema, amb tots els avenços tècnics que aquestes tenen.

Com a objectiu mercantilista és una visió no només Respectable, si no també comprensible, ara bé, la pel·lícula, com a obra d'art (no en va el cinema està considerat el setè art), suposa un gresol de dubtes.

Com ja hem comentat anteriorment, els llums a la cinta són els efectes especials i, sobretot, la intel·ligència per part del director de mostrar, amb comptagotes i a través de el·lipsis al monstre. Em sembla un encert aquesta habilitat, ja que crea un suspens (tot el que pot crear un monstre de tan grans dimensions), que ajuda a digerir la cinta. D'altra banda, els efectes especials són el que fan que l'obra tingui interès, així com un so simplement espectacular.

Parlem de les ombres. Aquestes ens arriben, principalment de la descoordinació del director de càsting amb el director. És simplement lamentable. Els actors són completament artificials, no destaca cap d'ells. Simplement no te'ls creus. Són meres titelles per a un guió que, sense ser res de l'altre món, té moments que podrien ser dramàticament interessants però que passen per alt gràcies al lamentable elenc d'actors.

Gareth Edwards està més pendent de com fer les coses que del fet de fer-les, realitza un producte amb tal quantitat d'ingredients que aquests acaben quedant desfigurats. Ens parla del terror nuclear, l'amor… una interminable successió de temàtiques que

L’espectador es troba, a mitjan del film, completament perdut.

Molt soroll per no rés.