L'obscur mon del travestisme vist pel peculiar prisma de Brian de Palma. Si bé és cert que a aquesta cinta del director novaiorquès li manca la violència que el caracteritzaria més endavant, també és cert que hi han una sèrie de característiques que el definiran en el que seria la seva futura filmografia.
Algunes d'aquestes característiques son la inclusió de personatges complexes, envoltats per l'odi i que a mida que transcorre l'acció, gracies a l'acumulació d'aquest odi, exploten i reaccionen de forma brutal, atrapats per les seves pròpies circumstancies.
El que sorprèn de la cinta de de Palma és la seva forma d'explicar la narració, trenca amb el que son el paradigma clàssic del cineasta: elimina a la que es la protagonista als 30 minuts de metratge, semblant al que va fer Hitchcock a Psyco. Descomponent l'acció i desorientant a l'espectador.
Aquesta Dress to kill no és troba dins les millors cintes de la filmografia del director, però te certs components que la fa interessant, esta ben dirigida i el suspens esta molt ben mesurat, les interpretacions son solides, sobretot la d'un Michael Caine que, com Fonda a Once upon in the west, realitzà una interpretació diametralment oposada a les que hagués fet amb anterioritat, cosa que complau, mostra la versatilitat que tot actor ha de mostrar.
En definitiva, es un film que crea interès, mostra força encertadament la dualitat que pot arribar a tenir una persona en el seu interior. No obstant això, crec que hagués estat mes encertat mostrar obertament la manifestació d'aquesta dualitat, explicitar-la, mostrar-la explícitament. Encara que això, no tinc cap mena de dubte, qui millor jo hagués pogut mostrar és un altre director novaiorquès, coetani de de Palma, Abel Ferrara.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada