Quan una pel·lícula
pretén ser allò per la qual no ha estat realitzada, acostuma a tenir una sèrie
de error o d'inconvenients que son, a la fi, una rèmora per la mateixa cinta.
Això es el que succeeix amb aquest nou film de Lawrence.
La bona voluntat s'agraeix, però el constant intent per voler convertir la pel·lícula en una critica social queda esvaït per la manca d’interès d'un guió que esta mes preocupat per quedar be que per ser un bon suport fílmic.
Els girs argumentals es denoten forçats, l’aparició dels actors secundaris es intranscendent, la reiteració constant dels mateixos recursos vistos en l’anterior cinta la converteix en repetitiva.
El que vull dir amb això es que ni el guió ni els actors ni el director fan funcionar la cinta com a ens social, ni tant sols les pseudo-metàfores sobre el nazisme y sobre el patiment de crist aconsegueixen crear intranquil·litat al espectador. Les escenes 'irreverents' semblen entaforades de forma forçosa, allargant el metratge excessivament, ralentitzan l'argument.
Aquesta era el principal mèrit de la primera pel·lícula, aquella deixava de banda aspectes ètics transcendentals, per centrar-se en el que realment es, una cinta d’acció i aventures. No hi havia cap tret presumptuós que fes creure al públic que estava davant una cinta neo-realista, al contrari, es va espolsar tota pretensió que podria tenir i es va centrar en una historia amena i que passava fugaçment.
Ni tant sols la presencia de J. Lawrence ajuda a que la cinta tingui consistència, fins hi tot, en aquesta segona part, a l'actriu se la veu incòmode, dubitativa, desconcertada. La resta de repartiment esta a l'alçada de la cinta, plans, foscos, forçats.
Per desgracia, el guió deixa la pel·lícula oberta per una tercera entrega que no tinc gens de ganes de veure
La bona voluntat s'agraeix, però el constant intent per voler convertir la pel·lícula en una critica social queda esvaït per la manca d’interès d'un guió que esta mes preocupat per quedar be que per ser un bon suport fílmic.
Els girs argumentals es denoten forçats, l’aparició dels actors secundaris es intranscendent, la reiteració constant dels mateixos recursos vistos en l’anterior cinta la converteix en repetitiva.
El que vull dir amb això es que ni el guió ni els actors ni el director fan funcionar la cinta com a ens social, ni tant sols les pseudo-metàfores sobre el nazisme y sobre el patiment de crist aconsegueixen crear intranquil·litat al espectador. Les escenes 'irreverents' semblen entaforades de forma forçosa, allargant el metratge excessivament, ralentitzan l'argument.
Aquesta era el principal mèrit de la primera pel·lícula, aquella deixava de banda aspectes ètics transcendentals, per centrar-se en el que realment es, una cinta d’acció i aventures. No hi havia cap tret presumptuós que fes creure al públic que estava davant una cinta neo-realista, al contrari, es va espolsar tota pretensió que podria tenir i es va centrar en una historia amena i que passava fugaçment.
Ni tant sols la presencia de J. Lawrence ajuda a que la cinta tingui consistència, fins hi tot, en aquesta segona part, a l'actriu se la veu incòmode, dubitativa, desconcertada. La resta de repartiment esta a l'alçada de la cinta, plans, foscos, forçats.
Per desgracia, el guió deixa la pel·lícula oberta per una tercera entrega que no tinc gens de ganes de veure
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada