Cabin of the woods (2012)

Al llarg de la meva vida he vist desenes de pel·lícules basades en joves teenegers que van a passar un cap de setmana al bosc i allà pateixen tots i cadascuna de les perversions més inhumanes que se li pot acudir a un guionista, tot i això, mai havia vist una cinta com aquesta The cabin of the woods.

La premissa inicial és coneguda per tots, cinc joves que van d'acampada o, més ben dit, van a una cabana (sona d'alguna cosa? Si, efectivament, sona a Evil Dead de Raimi). Fins aquí tot correcte, ara bé la sorpresa, i és la trama secundaria, paral·lela, una trama que, amb un desenllaç més madur hagués pogut ser interessant, i que no fa rés més que deixar aquesta cinta oblidada sobre el centenars de cintes de gènere.

És un film de comèdia amb tocs de terror, així com fantàstics. El pitjor de tot, és que crec que si el director s’hagués centrat en realitzar una cinta de terror amb la originalitat que té aquesta, estaríem parlant d'una de les cintes de gènere dels últims 10 anys. Veure Cabin of the woods es com veure a Harry Houdini, el que comences a veure no és el que esperes veure tot just acaba el film.

I es que el greu problema de Cabin of the woods és que no saps cap on vol anar. Aquest sempre ha estat, al meu parer, el gran handicap de Evil Dead, era una cinta amb un pressupost irrisori feta amb molt de talent, però sense deixar de banda un humor negre cutre que la feia baixar de nivell.

Un sospesa el caràcter de la cinta de la que estem parlant i pensa si el director volia aconseguir una barreja heterogènia de generes o simplement volia copiar Evil Dead i The Darkness en els seus primers 60 minuts i posteriorment volia realitzar una creació pròpia incloent-t’hi deus suposadament maies i sacrificis per apaivagar la seva fúria.

Repeteixo, la idea era bona, molt original i trobar quelcom original en les cintes de terror és molt, però és una pel·lícula massa presumptuosa en el seu desenvolupament, pretén ser allò que no és, i això ho aconsegueix gràcies al seu horrible final.