La química que es desprèn entre els actors fa que, a priori des de la
distància entre la pantalla i la butaca del cinema, sigui el que aconsegueixi
moure aquesta divertidíssima història. I és que es nota que tots i cadascun
dels intèrprets van gaudir de valent rodant la cinta.
El millor de la pel·lícula, a més, de crear una sàtira molt intel·ligent de
les denominacions d'origen de les autonomies, es riu d'ella mateixa. Tota la
pel·lícula és una constant desmitificació dels tòpics més típics.
El guió, molt intel·ligentment, aconsegueix aproximar a dues cultures tan
dispars com l'andalusa i la basca a base de riallades i, finalment, d'amor.
La pel·lícula en cap moment té el menyspreable do de la manipulació, en
qualsevol cas, els més puristes poden arribar a veure certa inclinació cap a un
costat al final de la pel·lícula, cosa que jo no compartiria.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada