Hi han certes pel·lícules que per la seva temàtica va dirigides a un públic
determinat. Aquesta de la qual parlarem ara es una d'elles, es una cinta que
esta mes pròxima als que han estat, son o volen ser pares.
La cinta en els seus dos primers terços es troba mes pròxima al documental ficcionat que no pas a una cinta al ús. Això, no obstant, s'agraeix, ja que representa molt fidelment els tortuosos camins de l’embaràs, tot adornat, això si, amb un embolcall d’història d'amor que fa la cinta amena i distreta.
Les diferents etapes de l’embaràs, fins els part i el posterior desconeixement lògic de tenir que mantindré i resguardar una nova vida, passant per els moments de desequilibri emocional estan dibuixats amb precisió.
La ultima part de la cinta es la mes subjectiva de tot el film, el desenvolupament d'una parella es incert (en tots els casos de la vida ), per tant, no es paraula sagrada el que ens mostra el director, tot i això si que hi han circumstancies on la pressió pot portar una parella al desenllaç mostrat en la cinta.
Es en aquesta ultima part de la pel·lícula con el director deixa anar la seva part mes argumentalment fictícia i opta per una cara de la moneda, de la mateixa forma que podria mostrar l'altra i tampoc estaria desencertat.
En definitiva, una pel·lícula simpàtica, que empatitza fortament amb tots aquells que hem estat pares i que ens hi sentim plenament identificats, si mes no en gran part del seu metratge.
La cinta en els seus dos primers terços es troba mes pròxima al documental ficcionat que no pas a una cinta al ús. Això, no obstant, s'agraeix, ja que representa molt fidelment els tortuosos camins de l’embaràs, tot adornat, això si, amb un embolcall d’història d'amor que fa la cinta amena i distreta.
Les diferents etapes de l’embaràs, fins els part i el posterior desconeixement lògic de tenir que mantindré i resguardar una nova vida, passant per els moments de desequilibri emocional estan dibuixats amb precisió.
La ultima part de la cinta es la mes subjectiva de tot el film, el desenvolupament d'una parella es incert (en tots els casos de la vida ), per tant, no es paraula sagrada el que ens mostra el director, tot i això si que hi han circumstancies on la pressió pot portar una parella al desenllaç mostrat en la cinta.
Es en aquesta ultima part de la pel·lícula con el director deixa anar la seva part mes argumentalment fictícia i opta per una cara de la moneda, de la mateixa forma que podria mostrar l'altra i tampoc estaria desencertat.
En definitiva, una pel·lícula simpàtica, que empatitza fortament amb tots aquells que hem estat pares i que ens hi sentim plenament identificats, si mes no en gran part del seu metratge.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada