Desconec les inquietuds d'aquells actors que tenen el síndrome Dorian Grey. Aquesta malsana necessitat
de sentir-se jove eternament fins hi tot quan l’edat, els anys, han deixat
petjada en el seu cos, Robert Redford
es un d'aquest casos.
Sento dir que la nova cinta de Redford m'ha deixat una mica destarotat. Un, al llegir la sinopsi te l'esperança de trobar-se amb una cinta valenta, desinhibida i el que m'he trobat es una cinta que et deixa a mitges.
Te un component polític que no acaba de desenvolupar, denota una mica de por de dir allò que realment Redford pensa, deixa treure el cap el suficient per deixar entreveure la seva posició envers el tema.
Sento dir que la nova cinta de Redford m'ha deixat una mica destarotat. Un, al llegir la sinopsi te l'esperança de trobar-se amb una cinta valenta, desinhibida i el que m'he trobat es una cinta que et deixa a mitges.
Te un component polític que no acaba de desenvolupar, denota una mica de por de dir allò que realment Redford pensa, deixa treure el cap el suficient per deixar entreveure la seva posició envers el tema.
Per altra banda la cinta funciona mitjanament com a cinta d'intriga, però per culpa del guio (massa preocupat en ser políticament correcte) on hi ha una ingent quantitat de personatges, desdibuixa la part dramàtica i no aconsegueix que l'espectador s'entendreixi massa amb la relació pare-filla.
El desenllaç es pobre, previsible i certament avorrit.
El millor de la cints es LeBeuff i la poc utilitzada (però la millor del film) Susan Sarandon.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada