La franquícia
iniciada per Brian de Palma segueix
fent gaudir milions d’espectador en tot el mon.
No em cansaré de
repetir, ara fora de petit comitè, que aquesta quarta entrega de la saga es a
que me més m’ha fet gaudir. He disfrutat om un gínjol veient a Tom Cruise i al seu equip intentant, de
nou, salvar la terra.
Resulta paradoxal
comprendre com es possible que aquesta cinta sigui molt més interessant que la
primera. Ja sabem que les primeres cintes d’una saga acostumen a ser les mes
ben considerades tant pel públic com per la crítica. No obstant, la primera
cinta si bé es cert que tenia una qualitat que a la resta de pel·lícules els hi
mancava ( un cert respecte per la sèrie original), no és menys cert que De Palma va caure en l’histrionisme al
voler prolongar en excés les escenes dialogades, va pretendre pendres seriosament
una pel·lícula que, en la que primordialment es cerca es l’acció.
Aquesta Ghost Protocol es un reguitzell constant
d’acció, de plànols brutalment veloços, una trama tòpica però bon narrada i
resolta.
El que ajuda a
que la saga en general ( i aquesta cinta en particular,) es la inclusió de nous
actors clarament orientats a la aquiescència amb l’espectador, es a dir: Es
busca la complicitat amb l’espectador des de el primer segon de metratge.
Si, a demes,
tenim l’afegitó de la presencia de Cruise,
l’èxit ( i la taquilla), el tenim assegurat.
Al llarg de la
cinta denotem la inclusió, cada cop més abundant, d’uns efectes especials
absolutament despampanants, que ajuden a la trama a discorres pel seu camí de
forma contundent i joiosa.
Bird aconsegueix que la pel·lícula en cap moment caigui, manté el llisto de la
mateixa alt des de l’inici fins al fi. Gran cinta d’acció.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada