Play it again, Sam (1972)

Basada en una obra de teatre amb el mateix nom, Herbert Ross aconsegueix una cinta divertidíssima, sobretot en la seva primera meitat del seu metratge. Amb un Woody Allen on mostra que es un actor mes que correcte, dibuixant un personatge que podria ser perfectament el seu alter ego ideal.

La manca de confiança en un mateix, l'amor, l’amistat son alguns dels temes tractats en la cinta, tot ells banyats amb una patina d'humor que fa de la cinta quelcom lleugera, fàcil de veure.

També la descomposició de la parella esta dibuixada amb clau d'humor, aquesta desintegració esta mancada de dramatisme.

Les icones, tal i com mostra la cinta, no han de ser exemples a seguir si no punts de referencia puntuals que poden ajudar a atrevir-te. Les referencies han de ser mesurades i has de ser tu mateix i que gent que t'envolta ha d'acceptar-te tal i com tu ets.

L'amor, en aquest cas, esta circumscrit en la passió, la necessitat de la proximitat es el que fa que els dos protagonistes s'atraguin.

Una obra sublim, ben diferenciada en dues parts: La primera una successió de gags divertidíssims, al mes pur estic screwball comedy. La segona, més seriosa y plena de moments íntims que tots en algun moment de la nostra vida hem o haguéssim volgut viure.

Obra imprescindible dins la comèdia contemporània americana.