Que bonic deu ser ciutadà americà. Quin plaer degustar les mels de l'èxit constants, diàries. Ser americà deu ser, suposo, com transformar-se en un super-home i poder sortir de les situacions més estrambòtiques sense el major problema... Sempre que estiguis armat fins a les dents.
Com gairebé totes les cintes d'acció americanes, maniquees la majoria d'elles, reaccionaries pràcticament la seva totalitat, acaben entretenint.
I entretenen sobretot per un pressupost monumental que esborra les carències més superficials, encara que les internes no nomes no les esborra si no que les magnifica de forma extraordinària.
Com a cinta d'acció te el seu interès, com a res més, es vergonyosa.
Violència gratuïta, menyspreu envers a les cultures i a les visions polítiques diferenciades a les seves, falta de tacte, fins hi tot, envers als espectadors, tractant-los, directament d'estupids amb unes escenes d'acció que ni Pacific Rim.
Butler dibuixa el seu paper més desafortunat, realitzant en ell una copia-caricaturesca d'un altre clàssic americà John Rambo, en aquest cas sense selva però amb els mateixos comunistes malvats.
Son mes de dues hores de trets, explosions, violència i molt americanisme, les banderes amb les estrelles oneixen contínuament, sinó en la gran pantalla, si en l'esperit de la cinta. Pel·lícula reaccionaria on les pugui haver.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada