
Wes Ball, de la mà de Deasher,
crea una cinta amb certes reminiscències a diverses obres que, no dubto, han
estat clares influències l'hora d'enfocar la cinta.
James Deasher, l'autor de la novel·la i co-guionista en
la pel·lícula es fonamenta en la seva obra (o com a mínim ho sembla) a Suzzane Collins, William Golding i en certes pinzellades a Drew Goddard.
La pel·lícula té una arrencada interessant, i la posada
en escena és del millor de la cinta, la primera panoràmica del laberint ens transporta,
de forma inesperada, al King Kong de Cooper i Shoedsack, mostrant-nos una
grandiloqüència digna de les pel·lícules fantàstiques dels anys 30: Aconseguien
gràcies als decorats mantenir l'espectador atent a la trama de forma constant,
aconseguien que l'atrezzo s’amalgamés en la trama. No obstant això, fins aquí
arriba el més destacat de la pel·lícula, ja que el que li segueix és un Deja Vu: Totes les imatges donen la sensació
d'haver-se vist en infinitat d'ocasions anteriorment.
Com sol succeir en les pel·lícules de ciència-ficció, el
millor està en els efectes especials, en concret els plans rodats a l'interior
del laberint resulten sorprenents.
El repartiment, dins de l'anonimat general resulta pla,
no hi ha emotivitat en els ulls dels actors, no se'ls veu amb la complicitat
necessària per aixecar una pel·lícula que, com ja he esmentat, tècnicament
aquesta ben resolta però que formalment té moltes llacunes.
La idea principal, que com he esmentat resulta
interessant, es torna apàtica a mesura que avança el metratge. El nus de la
història queda encotillat, ja que el guió sucumbeix a les limitacions de no
voler semblar-se massa a The hunger games,
cosa, per cert, que no aconsegueix.
I és que el principal problema de la pel·lícula és que es
pot veure però no se sent, té una manca d'ànima alarmant, manca per complet de
sentiment, no transmet emocions en cap moment. I això, no ho oblidem, és
premissa fonamental a l'hora de crear una obra amb complicitat cap a
l'espectador.
La pel·lícula deixa un pòsit d'incertesa en el seu final,
deixant a l'espectador amb diverses preguntes sense una resposta concreta.
En definitiva, és una pel·lícula que es pot veure però
que no aconsegueix convèncer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada