Austera, senzilla i tendre. De la
torre aconsegueix dibuixar un perfil de psicòpata mancat d'amor i que per
poder omplir-se d'ell necessita l’antropofàgia com a eina vehicular.
El gran valor que te aquesta Caníbal es la naturalitat amb que esta dirigida i interpretada, el director s'ha desfet de totes les escenes escabroses que es podrien haver rodat per centrar-se en la personalitat d'un home que mai ha tingut el sentiment de pertànyer al cor de ningú.
La cinta parla sobre la soledat, sobre la necessitat de compartir quelcom amb els demes, encara que sigui a traves de la gula. També ens ensenya que hi ha persones que tenen el destí marcat i que mai podran canviar-ho.
Interessant l'intent de redempció que proposa el director, però que es veu consumit pel destí, la petjada del passat no deixa mirar al futur amb esperança.
El pitjor de tot es la fredor, la manca d'esma amb que el personatge de De la torre veu el seu futur. Es una cinta terriblement trista.
El gran valor que te aquesta Caníbal es la naturalitat amb que esta dirigida i interpretada, el director s'ha desfet de totes les escenes escabroses que es podrien haver rodat per centrar-se en la personalitat d'un home que mai ha tingut el sentiment de pertànyer al cor de ningú.
La cinta parla sobre la soledat, sobre la necessitat de compartir quelcom amb els demes, encara que sigui a traves de la gula. També ens ensenya que hi ha persones que tenen el destí marcat i que mai podran canviar-ho.
Interessant l'intent de redempció que proposa el director, però que es veu consumit pel destí, la petjada del passat no deixa mirar al futur amb esperança.
El pitjor de tot es la fredor, la manca d'esma amb que el personatge de De la torre veu el seu futur. Es una cinta terriblement trista.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada