Mes efectista que efectiva. Amb aquesta frase feta es pot resumir la cinta de Leterrier.
La pel·lícula per si mateixa avorreix, si be el començament crea cert interès, a mida que avança l'acaba perdent. Ni tant sols l’elenc de noms fa que es copsi una atmosfera penetrant, tot el massa sotil, la trama no enganxa en cap moment, i el desenllaç final es absurd.
Al veure-la, un pena que esta veien alguna seqüela d'Oceans eleven, amb accions increïbles, jocs d'artifici exagerats i una manca d’ànima alarmant.
Lluny queda de les dues cintes sobre màgia que em venen al cap, The illusionist de Neil Burger i sobretot The prestige de Chris Nolan, totes dues amb un guio interessant (sobretot la segona), i amb una intenció ben concreta i mesurada dins la desmesura que pot tenir una cinta sobre màgia.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada